La meva relació amb en Vicenç m'ha marcat d'una manera molt especial. De tot d'una que vaig començar a sortir amb la seva cosina Maria ja vàrem connectar, em va inculcar la cultura de l'esport i sobretot em transmetia unes ganes de viure i una força molt especial.
És per això que la meva intenció alhora de fer aquest blog és fer que el seu record i la seva força interior no es perdin i segueixin vives. I que tota aquella gent que en algun moment el recordi i senti tristor pugui connectar-se i contagiar-se del seu esperit i acabi fent una rialla amb ell.
Estic preparant un petit llibre digital de records per a la seva família, en especial per la seva mare que m'ho ha demanat, amb retalls de tot el que s'ha publicat d'ell en les xarxes socials, i que en nom de la família vos don les gràcies, reconforta molt veure que l'estimava tanta gent.
I per donar un sentit divertit a aquest llibre necessit la vostra col·laboració, hem tengut l'idea d'escriure en aquest blog un recull de les bromes i anècdotes que recordeu d'en Vicenç, ens ajudarà a tots a riure i a recordar-lo així com ell voldria, contents i amb ganes de viure.
També si teniu imatges seves divertides ( senzill, no ? sempre estava content ! ), retalls de premsa de carreres seves, ..., el que sigui, m'ho podeu fer arribar a lleonard.borras@gmail.com, faré el muntatge i en tenir-ho llest ho entregaré a la família i també ho publicaré al blog.
Per trencar el gel començaré jo, amb una gran broma que em va fer, i que m'ajuda molt a recordar-lo sempre amb una rialla :
Jo tenia la casa en venda, i em va arribar un mail d'un tal Mohamed, que vivia a Marbella i estava interessat en rebre més informació sobre la casa ( totes les conversacions en angles ).
Com que el mail pareixia real ( en Vicenç n'havia creat un ! ) vaig contestar donant tot tipus d'informació : descripció de la casa, metres quadrats, vistes, bla bla bla ...
Al poc temps vaig rebre un segon e-mail, on em donava les gràcies per la informació i em demanava si hi havia espai suficient per aterrar un helicòpter, ja que ell l'utilitzava com a medi de transport, i també em va demanar si hi havia algun camp de golf aprop de la casa.
Després d'uns primers instants de dubte, i de consultar-ho a la meva dona, ens ho vàrem creure, i em vaig aixecar un Diumenge de bon matí i em vaig posar a prendre mides per tal de veure si hi havia espai suficient, l'hi vaig fer un plànol de la casa, on podria aterrar l'helicòpter i també l'hi vaig indicar la distància exacta entre casa meva i el club de Golf Son Termes, amb links inclosos i tota la informació que vos pugueu imaginar i més.
Ja vos podeu imaginar la cara i rialles d'en Vicenç quan va rebre el meu mail !!!!
Després em va trucar i em va dir : Leo, ets a ca teva ? Es que ara hi ha un moro al Central amb un helicòpter que et cerca !!!!
Moltes Gràcies Vicenç per aquests moments !
Esper les vostres anècdotes i bromes, de ben segur que tothom en té per contar, gràcies.
